En entorns laborals d’alt risc, com ara indústries químiques, elèctriques o metal·lúrgiques, la roba de protecció ignífuga és fonamental per preservar la seguretat dels treballadors. Per això, és important conèixer els tipus de teles ignífugues disponibles i les seves característiques, ja que no totes ofereixen el mateix nivell de protecció.
En primer lloc, hi ha teles tractades, que són materials comuns com el cotó, modificats químicament per resistir el foc. Aquestes peces solen ser més accessibles en termes de cost, però la seva resistència disminueix amb els rentats, cosa que implica una vida útil limitada.
D’altra banda, trobem les teles inherentment ignífugues, fabricades amb fibres que ja tenen propietats resistents al foc des del seu origen, com la metaaramida o la modacrílica. Aquest tipus de material ofereix una protecció més duradora, ja que no perd efectivitat ni amb el temps ni amb l’ús freqüent.
A més, alguns tipus de teles combinen materials per equilibrar resistència, confort i durabilitat. Per exemple, les barreges de cotó amb fibres sintètiques ofereixen més comoditat tèrmica sense comprometre la seguretat.
Cal destacar que l’elecció d’una tela ignífuga no s’ha de fer únicament per la seva capacitat de resistir el foc, sinó també pel seu comportament davant d’altres riscos, com ara productes químics, arcs elèctrics o calor radiant.
En resum, conèixer els diferents tipus de teles ignífugues és clau per seleccionar l‟equip de protecció adequat segons l‟entorn laboral. Escollir bé no només compleix la normativa, sinó que també pot marcar la diferència entre un incident menor i un accident greu.
